Cel estrellat
Y el corazón a cada latido amanece una esperanza nueva que tiene algo del cielo.
Juan Cunha
Сel
El cel és l'espai visible des de la Terra (La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar) quan es mira en direcció oposada a aquesta. El zenit és el punt del cel que es correspon amb la vertical del lloc, i el seu oposat s'anomena nadir.
En astronomia cel és sinònim d'esfera celestial: una volta imaginària sobre la qual es distribueixen el Sol, els estels, els planetes i la Lluna. L'esfera celestial es divideix en regions denominades constel·lacions (Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari).
Univers
L'univers és la totalitat del continu espai-temps (L'espai-temps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, fusionant el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb el temps) en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia (La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala), que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.
Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilitzen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir només per a l'univers observat, mentre que el terme univers es refereix a tot l'existent s'haja descobert o no. En aquest sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.
Espai exterior
L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics (Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix a l'Univers). No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i aquest medi.
La línia de Karman s'utilitza convencionalment com a l'inici de l'espai ultraterrestre amb la finalitat de tractats i registres sobre l'espai per a la indústria aeroespacial. El marc de dret internacional de l'espai va ser creat pel Tractat de l'espai exterior, que va ser aprovat per les Nacions Unides el 1967. Aquest tractat s'oposa a qualsevol reclamació de la sobirania nacional i permet que tots els estats, explorar l'espai exterior de manera lliure.
Creo que si miráramos siempre al cielo, acabaríamos por tener alas.
Gustave Flaubert
